Un bon briefing no ha de ser llarg ni tècnic. Ha de permetre que les dues parts entenguin què es produirà, per a qui, amb quins materials i amb quins límits.
Comença per l’objectiu
“Necessitem un vídeo” descriu un format, no una necessitat. És millor concretar què hauria de passar després de veure’l: entendre un procés, presentar un producte, resumir un esdeveniment, formar un equip o generar interès per una campanya.
També cal identificar l’audiència i el context de visualització. Una presentació interna no es construeix igual que un vídeo vertical que ha de funcionar sense so durant els primers segons.
Defineix la peça i les versions
Indica la durada aproximada, els canals i les relacions d’aspecte. Si encara no estan decidits, explica on es publicarà. Aquesta informació permet convertir la necessitat en lliurables concrets: versió principal, adaptació social, subtítols o arxius reutilitzables quan formen part de l’abast.
Fes inventari del material
Explica què existeix: entrevistes, recursos de càmera, fotografies, presentacions, logotips, música, locucions o versions anteriors. El volum de material en relació amb la durada final influeix molt en el treball.
Assenyala també què falta. La música amb llicència, les imatges d’arxiu, la locució o el material generat s’han de preveure des del principi.
Comparteix referències amb context
Una referència és útil quan expliques què t’interessa: el ritme, l’estructura, la tipografia o el tractament d’una entrevista. No es tracta de copiar, sinó d’alinear expectatives.
Aclareix aprovacions i revisions
Comparteix les guies de marca i defineix qui consolidarà els comentaris. Un únic document ordenat per codi de temps evita contradiccions. També cal acordar qui aprova la versió final.
Proposa dates realistes
El calendari ha d’incloure el lliurament de materials, la primera versió, les revisions i l’exportació final. Amb objectiu, audiència, materials, lliurables, data, responsable d’aprovació i pressupost orientatiu ja pots enviar el briefing.
